.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre d’Isaïes

Sió diu:
«El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu.

Is 49,14-15

Salm Responsorial

R. Només en Déu reposa la meva ànima.

Només en Déu reposa la meva ànima,
d’ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
és el castell on em trobo segur.   R 

Reposa només en Déu, ànima meva,
d’ell em ve tota esperança.

Només ell és la roca que em salva,
és el castell on em trobo segur. R

En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.
Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,
esplaieu davant d’ell el vostre cor.  R

Sl 61,2-3.6-7.8-9ab (R.: 2a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors l’únic que n’esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

1Co 4,1-5

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¡com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Mt 6,14-34

"Busqueu per damunt de tot el regne de Déu i ser justos"

L’anunci profètic de la Salvació pren forma tendra amb una de les expressions més emotives de la Bíblia: ¿Creus que una mare s’oblidarà i no s’apiadarà del fills de les seves entranyes?
Perquè hi ha qui a Sió deia: m’ha abandonat el Senyor, s’ha oblidat de mi. També avui hi ha qui ho pensa.
Déu fonamenta l’esperança: ni que alguna mare s’oblidés del seu fill, Jo no m’oblidaria mai de tu.
El lligam de l’apòstol-evangelitzador amb la Comunitat és clar: Que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat.
L’essència és la doble condició: servidor de la gent i administrador del Pla de Déu.
Per això, tot i que la meva consciencia no m’acusa de res, diu Pau que això no vol dir que sigui irreprensible.
La pròpia consciència és criteri necessari però insuficient: el meu jutge és el Senyor.
No val a judicar abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s’amaga en les tenebres.
Un treballador pot servir dos amos; però Déu i les riqueses són incompatibles.
Jesús és clar i contundent: Ningú no pot «servir» dos amos. El text original indica el servei de l’esclau que pertany al seu amo a qui ha de restar sempre disposat a servir.
Per això ningú no pot pertànyer a dos amos. La pertinència amorosa del batejat al Senyor és totalitzant com a expressió de la condició filial que és permanent.
No us neguitegeu pensant què menjareu: Jesús no reclama desentendre’s sinó no neguitejar-se.
Busqueu per damunt de tot ser justos com Ell vol: fent-ho així, la resta us ho donarà de més a més.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES